Tractarem la temàtica del "potti training", dels bolquers per als nostres nens no verbals, en diverses entrades per a aquest bloc. Com que sabem que és un tema que us preocupa i moltes vegades, us ocupa molt de temps.
Per això, volem deixar plasmat els punts més rellevants que va explicar Cristina el passat Webinar del Mètode VICÓ, que si ho voleu veure podeu veure-ho al nostre perfil de Facebook aquí.
Així doncs, us ho presentarem per punts perquè es quedi tot ben subjecte… Comencem!
- DEIXAR EL BOLquer
Sí, deixar (no treure). De fet sento dir-vos que ells no “aprenen” a controlar-los com a tal, és una fita madurativa com pot ser començar a caminar.
Però si tot i així volem tenir èxit no queda altra que fer-ho quan el nen estigui preparat independentment de l'estació de l'any, de quan ens vingui bé, no té res a veure amb el nostre moment sinó amb el seu. Per diferents motius, són molts els pares que es veuen obligats a començar una operació bolquer al primer estiu després que el seu fill faci dos anys. Per la pressió de l'escola bressol, per la pressió social o familiar i, per descomptat, per la pressió que entrin al col·legi sense bolquer. Com sabem, la maduració i el desenvolupament dels nens canvia molt en poc temps, sobretot els primers anys de vida. És molt important també fer-ho en equip. Així que posa't d'acord amb l'escola infantil i els vostres terapeutes per portar la mateixa línia pel que fa a la retirada del bolquer. Que el nostre fill noti confiança també en els adults, però prendre la decisió amb coherència i tenint en compte el seu moment no el vostre.
2. EL QUAN
Un nen típic deixarà el bolquer entre els 18 mesos i els 4 anys. En nens amb TEA, TEL i problemes de comprensió i comunicació les dificultats són afegides… De fet la majoria dels nens amb TEA aprenen a orinar i tenir evacuacions al bany més tard que altres nens.
Cada nen amb TEA és únic per descomptat, però aquests nens solen tenir a més alguns problemes comuns que poden dificultar aprendre a utilitzar el bany sols. I és molt important conèixer aquests problemes per ajudar-te a pensar en diverses maneres de satisfer les necessitats del teu fill.
Considera els temes següents:
- El Físic: Hi pot haver una raó física o mèdica dels problemes per utilitzar el bany. Parleu d'aquests temes amb el pediatre del vostre fill. És molt important trastorns motrius associats que poden estar implicats dificultant el procés.
- El Llenguatge: Els nens amb TEA tenen problemes per comprendre i utilitzar el llenguatge. No esperis que un nen autista demani fer servir el bany.
- El Vestir-se: Alguns nens amb TEA tenen dificultat per baixar o tornar a pujar-se els pantalons.
- Les pors: Alguns nens amb TEA tenen por de seure a la tassa del bany o del so que produeix baixar-li al dipòsit o al tanc del bany. El fet d'acostumar el nen al bany usant un programa visual, i incorporant-lo a la rutina, pot disminuir aquesta por.
- Indicacions del cos: Alguns nens amb TEA poden no estar conscients que han de fer servir el bany, o d'haver-se mullat o embrutat la roba. Associats problemes sensorials.
- Necessitat de constància (és a dir, rutina): Molts nens amb TEA ja tenen la seva pròpia forma d'orinar i fer del bany o evacuar.
- Ús de diferents inodors: Alguns nens amb TEA aprenen a seguir una rutina de bany a casa oa l'escola, però tenen dificultat per fer servir el bany en altres llocs, com, per exemple, als banys públics.
En resum, acabant d'afinar conceptes i procediments, és molt important saber la base amb què comptem per poder establir l'Entrenament per Visita o l'Entrenament Programat que permet als nens aprendre a utilitzar el bany sols sense imposar-los altres exigències.
3. CONTROL D'ESFÍNTERS
Cal aclarir alguns conceptes abans de començar al tema. Com que són els esfínters. Aquests músculs són de forma circular o d'anell que permeten el pas d'una substància d'un òrgan a l'altre per mitjà d'un tub.
Així que quan parlem de control d'esfínters infantils, són aquestes capacitat fisiològica, muscular de controlar i contenir els esfínters anals (del culet) encarregats de la defecació, fer caca i l'esfínter uretral que és l'encarregat de controlar i contenir el pipí o l'orina.
4. MUSCULATURA
Aquest fet ens porta a un punt molt important i que gairebé tots passen per alt. Cal entendre i tenir molt clar quin és el funcionament de la musculatura de la bufeta, si encara que sembli mentida és molt important entendre que la musculatura funciona al revés que l'altra musculatura del cos, aquesta que utilitzem pressió per agafar i relax per deixar anar. La musculatura detrusora implicada ha de contraure per retenir el pipí i aquí hi ha el meu primer apunt, el to muscular és un prerequisit indispensable, un baix to muscular pot jugar en contra en el desenvolupament d'aquesta musculatura i és conseqüència del control d'esfínters.
Així que és molt important tenir en compte el to muscular dels nostres nens, fins i tot complementar amb activitats esportives, abdominals, glutis i sòl pelvià que puguin potenciar el desenvolupament fisiològic d'aquests músculs implicats en aquest procés.
5. RELAX
D'altra banda, tenint en compte que perquè es doni el control d'esfínters i el nostre nen faci pipí al vàter, ha d'estar relaxat el primer que necessitem és que l'ambient, que el bany i el vàter siguin un espai de relax, sense por, sense estrès… Què ens porta la relaxació que necessitem perquè els nostres nens facin pipí al bany.
7. HABITUACIÓ
Així que una vegada entès el procés muscular implicat i el que visualitzem ha de fer el nostre nen per aconseguir fer pipí i retenir-lo, valorat i enfortit el to muscular que necessitem perquè el nostre grup de músculs juguin a favor nostre en aquest procés, visualitzant que el moment ha de ser de relax i plaent, i tenim algun indicador que és el moment… toca el moment de començar l'habituació a l'assegut del vàter!
El procés segueix les línies, tenint en compte el fet que el nen estigui assegut còmode, amb una banqueta als peus, amb un adaptador que redueixi l'orifici perquè no s'hagi d'agafar i fer pressió amb els bracets que no ens ajudarà a aquell moment de relaxació, al contrari la tensió de no caure'm pel forat del vàter i haver de sostenir tota l'estona pot dificultar el procés.
El primer pas a l'habituació serà simplement “anem al bany” com una instrucció receptiva, agafem el nostre nen de la mà i ens el portem al bany, podem obrir la tapa, podem asseure'l fins i tot vestit, i intentar que comenci a estar uns segons assegut d'una manera relaxada i controlada.
Aquest primer pas serà la primera presa de contacte, on direm al nen concretament “anem al bany”, quan tractem amb nens no verbals i amb dèficits de comunicació hem d'entendre que són molt literals a l'aprenentatge, així que tota la nostra comunicació verbal ha de ser molt precisa, per això diem anem al bany i no diem farem pipí fins que aconseguim visualitzar el pipí, fins que aconseguim que faci els primers pipis i sigui capaç de fer el link i sàpiga visualment i experimentalment què és un pipí. És un aspecte molt important a tenir en compte i que ens ajudarà a ser molt més efectius a l'aprenentatge.
8. RUTINA
Sabeu que tots els suports visuals els ajuda a memoritzar el procés ia tenir-lo en compte, així que us aconsello que tingueu la seqüència de fotografies que us ajudin a tenir clar el procés, quin serà aquest procés?
- Anem al bany.
- Baixar-me els pantalons.
- Baixar-me la roba interior.
- Asseure'm al vàter.
- Un cop hagi fet pipí agafar paper o tovalloleta i netejar-se.
- Pujar la roba interior.
- Pujar la roba.
- Estirar la cadena.
- Rentar les mans.
- Recordeu-vos de tenir un panell diferent al mirall o lavabo amb cada pas per rentar les mans:
- 1r.- obrir aixeta,
- 2º.- tirar sabó,
- 3r.- ensabonar les mans,
- 4t.- posar les mans sota l'aigua,
- 5è.- tancar aixeta,
- 6è.- assecar les mans amb la tovallola.
Procés pas a pas! IMPORTANT: Us ensenyarem un procés extens, però és molt important que els nostres nens aprenguin el procés pas a pas fins que siguin capaços de desenvolupar-lo complet. És a dir, si el nostre nen a poc a poc va integrant tots els hàbits que hem repetit i que us acabo d'explicar però no aconseguim que faci pipí aturarem el procés d'aprenentatge en aquest punt, perquè els nostres infants amb autisme i amb dificultats de comunicació tendeixen a ser molt literals i tanquen el cercle i el procés, i poden aprendre que el que és realment el que és és molt important parar a l'habilitat on estem treballant, això que vol dir que anirem a poc a poc a cada pas però si no hi ha pipí no estirarem la cadena, si no hi ha pipí no ens rentem les mans i no seguirem la cadena d'esdeveniments que van després.
Això significa que en aquest primer pas pot haver-hi rigideses dels nostres nens que pensin que van al bany fer una dutxa, que van al bany a rentar-se les mans i han d'aprendre una nova rutina, una nova activitat i perquè això sigui exitós hem de fer-ho pas a pas primer exposant-los a aquesta habituació del vàter, de seure, d'aquests nous elements que s'hauran de conèixer.
9. CANVI DE BOLQUER AL BANY
Un cop hem realitzat aquesta habituació incorporarem, cadascun al seu ritme, mesurant cadascuna de les fases per al seu nen en concret, incorporarem el canvi de bolquer dins de la zona del bany, un cop hem preparat i superat aquest procés d'habituació en què el nen ja coneix la directriu anem al vàter, ja aixeca la tapa, ja està tranquil, fins i tot s'asseu encara que sigui amb roba i és capaç d'esperar uns tres segons sense estrès començarem afegir una tasca més, que ens acostarà a aquest futur pipí al vàter.
Un cop hem pujat al nen a la banqueta procedirem a treure-li el bolquer ia asseure'l a la tassa aquesta vegada sense roba, és molt important que en aquesta fase comencem a donar principi i fi a aquests temps d'espera asseguts, començarem a comptar amb números, amb cançons… un temps finit, nosaltres no hem vingut al bany a deixar-lo per sempre o fins que protesti. Així que començarem a donar-li temps que ell pugui assimilar segons les seves habilitats per anar allargant-los a poc a poc, ja sigui afegint més números al comptatge o anar una mica més lents comptant. D'aquesta manera aconseguirem que el nostre nen vagi adquirint a poc a poc, amb tranquil·litat, aquest hàbit d'anar al bany. Si el nen no fa pipí aixecarem el nen, posarem el bolquer i marxarem del bany.
Tampoc és aconsellable ensenyar al nen a llençar el bolquer brut a les escombraries, o llençar la caca del bolquer al vàter.. pel mateix motiu pel qual aquest aprenentatge més rígid ens ajuda i ens distancia de la retirada del bolquer, de vegades els nens tendeixen a agafar-se molt al bolquer com a confort i tendeixen a ser no ensenyar-los a llençar el bolquer a les escombraries ni passos intermedis que ens poden generar conducta.
10. HORARIS
Tot el nostre planning té un sentit i començarem a fer-ho d'una forma rutinària, quan ens aixequem generalment farem pipí, abans d'anar-nos al carrer generalment farem pipí, quan tornem del carrer o abans d'anar a dormir… Incorporarem rutines lògiques que ens ajudaran a puntualment establir una lògica en aquest hàbit, cada tres hores però no cada 15 minuts.
També és important tenir en compte el comportament fisiològic i orgànic dels nostres nens, tant al pipí com a la caca, el registre dels moments on el fa caca regularment, els moments quan beu més aigua i té més pipí això ens ajudarà a posar horaris més adequats ia ser exitosos molt abans que si no tenim aquestes dades que ens diuen que estil orgànic de pipí i de caca té el nostre nen.
11. AJUDES
Quan tinguem més delimitat el procés intentarem ajudar-vos a aquests nens que no aconsegueixen fer pipí al vàter. Anem a detallar les ajudes que hem de fer en paral·lel per reforçar compressió de la dinàmica i de tot el que implica: l'espai, els objectes, els moments, les accions…
I per altra banda donaré algunes ajudes efectives per buscar aquest moment en concret, com poder provocar sobretot el moment de fer pipi per poder tenir aquest moment experimental i poder ser gràfics en l'aprenentatge amb una cosa real.
Previ i en paral·lel a aquest treball per enfortir la consciència del que està passant podem proporcionar en aquestes situacions bolquers que no absorbeixin tant (els de tela són ideals) on el nen pugui sentir la humitat, ia més de ser més conscient a nivell sensorial fins i tot decideixi que cal canviar-se ja que està incòmode. També ajuda en aquest procés cal posar roba fàcil de posar i treure (pantalons amb elàstic a dalt, evitar en la mesura del possible texans, pantalons amb botó, bodis i petos difícils de treure per al nen. En aquest procés, es recomana que els petits usin roba còmoda i fàcil de posar i treure. Els bolquers-bragueta resulten molt convenients quan es comença a deixar el bolquer. A més, com que en tot procés d'aprenentatge és important ser constant a les rutines i saber esperar per fomentar la seva autonomia.
Si volem preparar-lo podem fer servir des del joc dirigit fins a contes per mostrar-li la funcionalitat del vàter i què esperem que hi faci.. Tot això s'ha de fer amb temps, res de les dues setmanes prèvies i de córrer, es tracta d'anar al seu ritme, no pas d'imposar un ritme antinatural.
12. AJUDES EN EL MOMENT…
Got d'aigua.
Coneixereu bé el fet que quan posem els nostres nens a la dutxa per banyar-los generalment tendeixen a fer pipí, i ho fan per dues raons principals una el canvi de temperatura, el contacte amb l'aigua… Així que podem utilitzar un gotet d'aigua tèbia o calenta i tirar-la pel melic per poder facilitar i provocar aquesta sortida de Pipí.
Exercicis de relaxació.
Una altra de les ajudes que us podem proposar és fer l'exercicis de relaxació sobre el vàter, amb una ploma, unes subtils pessigolles, cantar una cançó… Aquí m'agradaria deixar clar diverses coses. Molts pregunteu què passa si podem utilitzar tauletes en aquests moments, el més important és no perdre la línia i l'objectiu d'aquest moment, que és la relaxació així que si el nen a través de la tauleta aconsegueix relaxar-se i estar més tranquil i aguantar millor el moment no hi ha cap problema en introduir-la en aquest moment, fins i tot pot ajudar-lo a esperar ia treure-li tensió al moment, com quan moltes persones.
Fins aquí acabem el primer article relacionat amb el gran pas de deixar els bolquers i començar a agafar la rutina d'anar al bany del nostre nens no verbals.
D'aquí uns dies, tindreu la segona part.