{"id":1428,"date":"2020-08-11T09:11:24","date_gmt":"2020-08-11T08:11:24","guid":{"rendered":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/la-historia-del-trastorno-especifico-del-lenguaje-tel\/"},"modified":"2020-08-11T09:11:24","modified_gmt":"2020-08-11T08:11:24","slug":"la-historia-del-trastorn-especific-del-llenguatge-tel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/la-historia-del-trastorn-especific-del-llenguatge-tel\/","title":{"rendered":"La hist\u00f2ria del Trastorn Espec\u00edfic del Llenguatge (TEL)"},"content":{"rendered":"

La hist\u00f2ria del TEL no \u00e9s fortu\u00efta i ens agradaria fer un apunt de com ha evolucionat i aparegut aquest terme <\/strong>ja que moltes vegades a diferents professionals i pa\u00efsos ens trobem disparitat de denominacions que poguessin fer pensar una gran confusi\u00f3 en els termes.<\/p>\n\n\n\n

Dins del marc de estudis sobre alteracions en el llenguatge<\/strong> s'han emprat nombrosos termes per referir-se als problemes que avui dia es poden categoritzar com a trastorn espec\u00edfic del llenguatge. <\/em><\/p>\n\n\n\n

En un primer moment es va denominar \\\u00bbaf\u00e0sia evolutiva\\\u00bb<\/strong> referida a una s\u00e8rie de trastorns receptius o productiu-receptius en nens i que mostraven similituds amb la desorganitzaci\u00f3 del llenguatge que \u00e9s t\u00edpica a les af\u00e0sies dels adults. En aquest cas com el terme de \u201caf\u00e0sia\u201d<\/strong> sempre s'ha relacionat amb problemes ling\u00fc\u00edstics derivats de danys i patologies neurol\u00f2giques, molts autors van determinar que aquest terme no era adequat en nens el cas dels quals no mostrava aquests problemes neurol\u00f2gics. <\/p>\n\n\n\n

Aleshores es va encunyar el concepte de \\\u00bbretard en el llenguatge\\\u00bb <\/strong>i es va parlar de dos tipus principals:  <\/p>\n\n\n\n

  1. Retard primari en el llenguatge:<\/strong> caracteritzat principalment per un desfasament de l'adquisici\u00f3 de les habilitats ling\u00fc\u00edstiques d'acord amb l'edat cronol\u00f2gica, sense causes biol\u00f2giques ni psicol\u00f2giques que ho expliquin.  <\/li><\/ol>\n\n\n\n
    1. Retard secundari en el llenguatge<\/strong>: a causa d'altres patologies de tipus neurol\u00f2gic, mot\u00f2ric, psicol\u00f2gic, etc\u00e8tera L\u00f2gicament, els casos de TEL entrarien dins dels retards primaris en el llenguatge, reservant-se l'altra categoria per als problemes logop\u00e8dics associats al retard mental, l'autisme, etc\u00e8tera. <\/li><\/ol>\n\n\n\n

      Aquesta categoritzaci\u00f3 de \u00abretard primari\u00bb seguia sent molt \u00e0mplia i amb poca utilitat per al treball cl\u00ednic, per la qual cosa novament es va subdividir en dos nous conceptes:  <\/p>\n\n\n\n

      1. Retard simple del llenguatge:<\/strong> s'aplicaria a nens petits (fins a uns 6 anys) en qu\u00e8 hi ha un desfasament en l'aprenentatge del llenguatge si ho comparem amb el ritme evolutiu habitual de les adquisicions.  <\/li>
      2. Disf\u00e0sia infantil:<\/strong> s'entendria com un d\u00e8ficit del llenguatge oral que es manifesta principalment a partir dels 6 anys sota la forma d'una desorganitzaci\u00f3 del llenguatge en evoluci\u00f3. <\/li><\/ol>\n\n\n\n

        Aquests dos conceptes de \u00abretard simple\u00bb i de \u00abdisf\u00e0sia infantil\u00bb van ser ben integrats a la comunitat cient\u00edfica i logop\u00e8dica, sent utilitzats extensament; fins i tot actualment. <\/p>\n\n\n\n

        Tot i aix\u00f2, moltes veus van continuar criticant aquesta terminologia, recolzant-se en el fet que a la pr\u00e0ctica eren molt dif\u00edcils de distingir<\/strong>, ja que b\u00e0sicament els problemes t\u00edpics del retard simple tamb\u00e9 podien trobar-se a la disf\u00e0sia i viceversa. el criteri dels 6 anys \u00e9s molt problem\u00e0tic<\/strong>, ja que els nens no tenen un ritme evolutiu que es pugui dividir categ\u00f2ricament en funci\u00f3 de l'edat cronol\u00f2gica.  <\/p>\n\n\n\n

        Per tot aix\u00f2, es va intentar trobar una soluci\u00f3 consistent i \u201cvan comen\u00e7ar de zero\u201d, emprant un nou terme per descriure aquesta casu\u00edstica, aix\u00ed, a partir de les propostes de diversos autors i posteriorment de les recomanacions de la ASHA (American Speech-Hearing Association)<\/strong>, va sorgir el terme de \\\u00bbtrastorn espec\u00edfic del llenguatge (TEL)\\\u00bb<\/strong> com una limitaci\u00f3 significativa del llenguatge en nens que presenten un desenvolupament normal i que no mostren una causa evident per a aquesta limitaci\u00f3. <\/em><\/p>\n\n\n\n

        Dins la literatura existent sobre el TEL, un esc\u00e0s nombre de treballs han estudiat el desenvolupament evolutiu dels nens amb aquest tipus de problema<\/strong>, posant \u00e8mfasi en les difer\u00e8ncies que es troben amb el desenvolupament dels nens \\"normals\\". desenvolupament inicial dels nens \u00e9s normal o pr\u00e0cticament normal <\/strong>en els aspectes motors, socials, d'intel\u00b7lig\u00e8ncia, etc., nom\u00e9s estant alterats els ling\u00fc\u00edstics. aquests mateixos treballs mostren que aquests d\u00e8ficits en el llenguatge i la comunicaci\u00f3 aniran provocant, <\/strong>posteriorment, una major afectaci\u00f3 en el desenvolupament que pot afectar, principalment, les \u00e0rees seg\u00fcents:  <\/p>\n\n\n\n

        1. Comportaments prerequisits per a l'aprenentatge:<\/strong> per poder aprendre, els nens han de posseir uns comportaments m\u00ednims com s\u00f3n: <\/li><\/ol>\n\n\n\n

          (a) habilitats comunicatives b\u00e0siques, <\/strong>
          (b) atenci\u00f3, <\/strong>
          (c) imitaci\u00f3 verbal i <\/strong>
          (d) seguiment d'instruccions. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

          Els nens amb TEL mostren dificultats amb aquests comportaments prerequisits, per la qual cosa els seus aprenentatges posteriors es veuen severament limitats per la incapacitat d'aprofitar-los.  <\/p>\n\n\n\n

          1. Comportaments disruptius: <\/strong>a causa dels problemes que tenen per comunicar-se amb els altres ia la frustraci\u00f3 que aix\u00f2 produeix, \u00e9s freq\u00fcent que els nens amb TEL mostren comportaments com llen\u00e7ar coses, cridar, llen\u00e7ar-se a terra, etc\u00e8tera. D'aquesta manera aconsegueixen posar fi a situacions que els resulten aversives com interactuar amb els altres, l'escola, aprendre, etc\u00e8tera.  <\/li><\/ol>\n\n\n\n
            1. Intel\u00b7lig\u00e8ncia: <\/strong>les habilitats verbals s\u00f3n una part essencial del que es considera com a \u00abintel\u00b7lig\u00e8ncia\u00bb; de fet, la prova m\u00e9s emprada (WISC-R) t\u00e9 una escala destinada exclusivament a mesurar aquest tipus de capacitats. Per tant, un d\u00e8ficit ling\u00fc\u00edstic far\u00e0 que aquests nens puntu\u00efn baix en les proves d'intel\u00b7lig\u00e8ncia, arribant a assolir un nivell borderline o de retard mental lleu.  <\/li><\/ol>\n\n\n\n
              1. Afectivitat i aspectes socials:<\/strong> els problemes de producci\u00f3 i comprensi\u00f3 del llenguatge solen provocar que els infants es retreguin en el contacte social, o que siguin considerats com a maldestres pels altres. Aquest retra\u00efment social pot ser sever i afectar el desenvolupament de l'afectivitat i els comportaments de socialitzaci\u00f3.  <\/li><\/ol>\n\n\n\n
                1. Rendiment acad\u00e8mic:<\/strong> per descomptat, els nens amb TEL tenen un rendiment acad\u00e8mic molt pobre, ja que la major part del curr\u00edculum est\u00e0 constru\u00eft sobre les habilitats que tenen un component verbal. <\/li><\/ol>\n\n\n\n

                  La idea que el TEL comporta determinats problemes evolutius s'ha de prendre amb molta precauci\u00f3<\/strong>, ja que \u00e9s plausible que aquests problemes no siguin una conseq\u00fc\u00e8ncia necess\u00e0ria del trastorn, sin\u00f3 que estiguin causats i\/o intervinguts per m\u00faltiples factors com l'educaci\u00f3, la fam\u00edlia, les relacions socials, la manera com s'interactua amb els nens, etc\u00e8tera.<\/strong> Aix\u00ed i repetint el que es va afirmar al tema anterior no cal assumir els problemes de desenvolupament en nens amb TEL com una cosa inevitable i que estigui present en tots els casos, sin\u00f3 com una possibilitat que s'haur\u00e0 d'explorar en l'avaluaci\u00f3 corresponent. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

                  Cristina Oroz Baix<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                  Programa de desenvolupament del llenguatge en nens amb autisme<\/figcaption><\/figure>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                  La historia del TEL no es fortuita y nos gustar\u00eda hacer un apunte de c\u00f3mo ha evolucionado y aparecido este […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1437,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-1428","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-investigacion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1428","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1428"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1428\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1428"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1428"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1428"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}