{"id":1517,"date":"2021-01-26T11:07:06","date_gmt":"2021-01-26T10:07:06","guid":{"rendered":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/que-es-un-nino-no-verbal\/"},"modified":"2021-01-26T11:07:06","modified_gmt":"2021-01-26T10:07:06","slug":"que-es-un-nen-no-verbal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/que-es-un-nen-no-verbal\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s un nen no verbal?"},"content":{"rendered":"

El llenguatge no nom\u00e9s descriu la realitat, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, \u00e9s capa\u00e7 de crear-la. <\/em><\/p>\n\n\n\n

(Alonso Puig, M.)\u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan parlem d'un nen no verbal entenem que pot ser un nen que emet sons, fins i tot que digui unes paraules m\u00ednimes, per\u00f2 en qu\u00e8 no hi ha la funcionalitat del seu llenguatge.<\/strong> Podem fins i tot dir que no \u00e9s espont\u00e0nia i encara menys social, pel que fa a l'\u00fas de paraules per demanar, comunicar-se, demanar atenci\u00f3, respondre preguntes o tenir una conversa. Aquest escenari no \u00e9s res m\u00e9s que la punta d'un gran iceberg, una realitat on sota d'ella ens trobem amb problemes de integraci\u00f3 sensorial<\/strong>, de comunicaci\u00f3 <\/strong>i, finalment, de salut emocional.\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sabem que els aspectes sensorials afecten la comunicaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 la conducta, l'atenci\u00f3 i la percepci\u00f3 del m\u00f3n que t\u00e9 el nen no verbal. \u00d2bviament, aquesta situaci\u00f3 afecta les emocions del nen i del seu entorn. <\/p>\n\n\n\n

Quines caracter\u00edstiques t\u00e9 un nen no verbal?\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Generalment, ens trobem amb nens que no nom\u00e9s tenen dificultats verbals<\/strong>, sin\u00f3 tamb\u00e9 de contacte ocular<\/strong>, de motivaci\u00f3<\/strong> per fer les coses, interessos restringits<\/strong> i abs\u00e8ncia datenci\u00f3<\/strong>. Tamb\u00e9 sabem que costa molt que aparegui el joc simb\u00f2lic, \u00e9s a dir, imaginar o simular la situaci\u00f3 d'un joc, com ara donar menjar a un peluix o posar a dormir una nina.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Podem observar tamb\u00e9 la pres\u00e8ncia de estereot\u00edpies<\/strong>: moviments, postures o veus repetitives o ritualitzades sense una finalitat determinada. Van des dels moviments m\u00e9s simples fins als m\u00e9s complexos: el balanceig del cos, aletejos, aplaudiments, fregar mans, fer saltets, caminar de puntetes, caminar seguint un patr\u00f3, girar objectes\u2026\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Pot ser que els vostres nens tinguin una o m\u00e9s d'aquestes caracter\u00edstiques. Aquests senyals ens diuen que hem d'actuar r\u00e0pid perqu\u00e8 l'atenci\u00f3 primerenca \u00e9s all\u00f2 que ens donar\u00e0 l'\u00e8xit en el futur, ajudant els nostres fills com m\u00e9s aviat millor.<\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia i el treball en contexts naturals en el nen no verbal <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia no \u00e9s una cosa important, ho \u00e9s tot<\/em><\/p>\n\n\n\n

En els nens no verbals, la formaci\u00f3 de la fam\u00edlia<\/strong> \u00e9s el primer pas, fins i tot abans que la feina amb el nen. En empoderar la fam\u00edlia amb un coneixement espec\u00edfic, n'augmentem el nivell de confian\u00e7a i, per tant, se'n redueix l'ansietat, aconseguint un canvi d'actitud molt positiu i incentivador.\u00a0<\/strong>En aquest sentit, l\u201fenfocament en el canvi parteix d\u201fun treball en contextos naturals amb una involucraci\u00f3 plena de la fam\u00edlia, dels equips de ter\u00e0pia, de l\u201fentorn escolar i, en suma, de tot el que envolta la vida del nen.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Treballar en contextos naturals i formar la fam\u00edlia ens permet que la feina amb el nen s'estengui en la totalitat del temps i que treballem les situacions all\u00e0 on es donen. Podem treballar al laboratori una situaci\u00f3 mil vegades fins aconseguir-la, per\u00f2 quan la durem a terme en un context natural no som capa\u00e7os de replicar all\u00f2 que en un entorn controlat tan b\u00e9 ens sortia. O senzillament, hi havia factors que no contemplem abans.<\/p>\n\n\n\n

El desafiament m\u00e9s gran en la intervenci\u00f3 en nens no verbals \u00e9s ser capa\u00e7os d'evolucionar per adaptar-nos a cada context natural. No hi ha f\u00f3rmules m\u00e0giques, hi ha passi\u00f3, il\u00b7lusi\u00f3, creativitat, afecte, molt d'estudi i, sobretot, creure sempre en la capacitat d'aquests infants. I creure en alguna cosa, generalment ho converteix en possible.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 no vol dir que la fam\u00edlia sigui \u201cEl terapeuta del nen no verbal\u201d, sin\u00f3 que t\u00e9 prou coneixements per poder afrontar adequadament les situacions del dia a dia i que la interacci\u00f3 amb els professionals<\/strong> ser\u00e0 sempre m\u00e9s rica i fluida.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquesta formaci\u00f3 de la fam\u00edlia \u00e9s una cosa que fomentem des de les nostres arrels al M\u00e8tode VICON. El comen\u00e7ament de qualsevol Programa d'Intervenci\u00f3 es basa en les activitats de la vida di\u00e0ria, enfocat a donar autonomia al nen<\/strong>. Enfortir la independ\u00e8ncia del nen i la seva capacitat en l'exercici del dia a dia s\u00f3n el nostre primer objectiu i haurien de ser tamb\u00e9 el de les fam\u00edlies. Aquesta independ\u00e8ncia s'ha de donar tant en activitats b\u00e0siques com en instrumentals, educatives, de joc, de gesti\u00f3 del temps o d'interacci\u00f3 social. Aquestes s\u00f3n les que augmenten la confian\u00e7a en el nen i empenyen el desenvolupament global. Per aix\u00f2, es dissenya un programa per augmentar la comunicaci\u00f3 funcional del nen <\/strong>que consta de 3 punts:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

  1. Que el nen entengui de manera efica\u00e7 qu\u00e8 se n'espera<\/li>
  2. Que s\u00e0piga que els altres comprenen les seves peticions<\/li>
  3. Que la seva interacci\u00f3 amb tot el que passa al voltant sigui efica\u00e7\u00a0<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Jugar, jugar, jugar <\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Jugar no \u00e9s un descans de l'aprenentatge, \u00e9s un aprenentatge interminable, encantador, profund, atractiu i pr\u00e0ctic perqu\u00e8 \u00e9s la porta al cor del nen (Gowmon, V.)<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Totes les propostes per estimular el llenguatge en el nen no verbal que trobareu als successius posts del bloc, vull que us les preneu de la manera m\u00e9s l\u00fadica possible. S\u00e9 que el cam\u00ed cap al llenguatge \u00e9s complicat i, com a pares, ens produeix un estr\u00e8s incre\u00efble veure que passen els dies i que no aconseguim aix\u00f2 tan necessari que fa que els nostres fills s'encarin al m\u00f3n ia la vida de manera molt diferent.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

    Totes les meves propostes estan encaminades a aconseguir-ho. Per\u00f2 moltes vegades no \u00e9s la meta sin\u00f3 la manera com caminem el que marca la difer\u00e8ncia cap al que aconseguirem, i aquesta forma de caminar ha d'estar liderada per la diversi\u00f3<\/strong>, no hi ha cap altra manera. Aix\u00ed que heu de trobar la manera d'adaptar totes aquestes idees que trobareu en els successius posts del bloc perqu\u00e8 siguin\u00a0atractives per als vostres fills<\/strong>; perqu\u00e8 si no aconseguiu enganxar-los possiblement no serveixin de res.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

    Aix\u00ed prego que aparteu tota la part ansiosa que comporta serietat, exig\u00e8ncia i demandes constants i que feu l'exercici de posar-vos al costat del vostre fill. Acompanyant-lo amb els ulls ben oberts i recollint tot all\u00f2 que ens d\u00f3na. Tenint aquestes idees al cap per\u00f2 sense oblidar que el cam\u00ed i la forma ens la marcar\u00e0 ell o ella i que no n'hi ha cap altra sin\u00f3 a trav\u00e9s del joc i el gaudi, la diversi\u00f3 i les emocions.<\/strong> No nom\u00e9s ajudar\u00e0 els vostres nens sin\u00f3 que us ajudar\u00e0 a vosaltres amb un posicionament molt m\u00e9s efectiu.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El lenguaje no s\u00f3lo describe la realidad, sino que adem\u00e1s es capaz de crearla. (Alonso Puig, M.)\u00a0 Cuando hablamos de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1519,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-1517","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-investigacion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1517","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1517"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1517\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1519"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1517"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1517"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cristinaorozbajo.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1517"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}