Si busquem al diccionari que s\u00f3n les praxies bucofonat\u00f2ries, tan conegudes al m\u00f3n de la logop\u00e8dia, no trobem cap resultat. La resposta m\u00e9s propera i encertada que trobem a la literatura \u00e9s la de praxi que es defineix com el \u201csistema de moviments coordinats en funci\u00f3 d'un resultat o d'una intenci\u00f3\u201d (Cortes i Soprano, 1991).<\/p>\n
Cal tenir en compte que els \u00f2rgans bucofonatoris s\u00f3n els \u00f2rgans que intervenen en la parla: la llengua, els llavis, les galtes, la mand\u00edbula o el vel del paladar. Aquests \u00f2rgans s\u00f3n m\u00fasculs i tenen la necessitat de ser exercitats per aconseguir la tonicitat, agilitat, mobilitat, coordinaci\u00f3 i for\u00e7a id\u00f2nies per aconseguir desenvolupar una parla correcta.<\/p>\n
Quan un nen presenta problemes per articular correctament algun so, ens diuen qu\u00e8 \u00e9s perqu\u00e8 no fa correctament les pr\u00e0xies bucofonat\u00f2ries. I nosaltres, desentesos del camp, ens preguntem, qu\u00e8 vol dir aix\u00f2.<\/p>\n
Aix\u00ed, doncs, podem entendre que, per aconseguir una parla \u00f2ptima, \u00e9s important posseir una agilitat i coordinaci\u00f3 dels \u00f2rgans bucofonatoris i entenem que les praxies tan anhelades, s\u00f3n els diferents moviments conscients, voluntaris i dirigits que una persona ha de dur a terme, per estimular, aprendre o millorar els moviments que una persona empra per parlar, all\u00f2 que s'ent\u00e9n.<\/p>\n
I com hem de fer per practicar correctament les pr\u00e0ctiques? El m\u00e9s important \u00e9s deixar-nos assessorar per un logopeda, que \u00e9s el terapeuta especialitzat. Tanmateix, un cop hem ent\u00e8s els moviments necessaris i adequats, aquests s'hauran de fer en l'\u00e0mbit familiar i de manera continuada.<\/p>\n
D'aquesta manera exercitarem i agilitzarem pr\u00e8viament els \u00f2rgans que intervenen en una articulaci\u00f3 correcta. Per aquest motiu, l'adult i el nen s'haurien de col\u00b7locar davant d'un mirall, per facilitar l'observaci\u00f3 dels moviments que es duran a terme i poder comparar-los i ajustar els models. Gr\u00e0cies a aquesta posici\u00f3, el petit podr\u00e0 veure com evoluciona a mesura que va adquirint m\u00e9s agilitat, coordinaci\u00f3 i for\u00e7a, aconseguint els punts articulatoris desitjats.<\/p>\n
\u00c9s important que aquests exercicis siguin de curta durada, per evitar tant la fatiga muscular com el cansament i la manca de motivaci\u00f3 per part del nen. A m\u00e9s, s'haurien de fer diferents repeticions, ja que aix\u00ed aconseguirem les associacions necess\u00e0ries entre el so exacte d'un fonema i els moviments corresponents, elaborant aix\u00ed les correlacions pertinents de l'articulaci\u00f3 dels fonemes treballats.<\/p>\n
Mariona Alsed\u00e0 Florensa<\/strong><\/p>\n Logopeda, mestra d'educaci\u00f3 especial i psicopedagogia.<\/p>\n Fonts i enlla\u00e7os d'inter\u00e8s:<\/p>\n Tallis J i Soprano M (1991), Neuropediatria. Neuropsicologia i aprenentatge.<\/p>\n http:\/\/www.hablemosdeneurociencia.com\/praxias-tipos-y-procesos\/<\/a><\/p>\n https:\/\/www.bebesymas.com\/desarrollo\/que-son-las-praxias<\/a><\/p>\n Qu\u00e8 s\u00f3n les praxis bucofonat\u00f2ries i en qu\u00e8 et poden ajudar?<\/a><\/p>\n