La infantesa

Aquell moment quan miraves les estrelles per trobar la teva.

Quan l'únic que feia mal era una esgarrinxada als genolls.

Aquella època en què per aconseguir alguna cosa només crèiem haver d'imaginar-ho amb totes les nostres forces.

Quan tenies la capacitat de posar-te content sense motiu i estar sempre ocupat amb alguna cosa.

Ser ingenu i amant de la justícia on tot ho solucionaves abraçant fortament el teu peluix.

On un insult era treure la llengua i arrufar les celles.

On mai no guardaves res per a una ocasió especial.

On n'hi havia prou amb una mentida per posar en dubte totes les teves veritats.

Aquest estat de consciència acaba el dia que veus un toll com un obstacle i no com una oportunitat.

El dia que t'adorms al sofà i no despertes al llit.

Els nens no són ampolles que cal emplenar sinó focs que cal encendre

en aquell moment en què s'obre la porta per deixar entrar el futur.

Si portes la infància amb tu… mai no envelliràs.

Cristina Oroz Baix