Poesia als meus fills.

Mai un conat de capgirar-vos

Mai una fugida, per molts que siguin

Mai cap por, i si potser us donés,

Mai us ho notin, que no se n'adonin

Mai un “em rendeixo”, si no teniu forces

Encara que anés a gates, arribeu a la meta

Que ningú us acusi… mireu-me a la cara!

Que ningú us acusi de deixar a mitges un somni impossible…

(Si és que n'hi hagués)

Jo no els conec,

I mira que porto jo somnis a coll

Mai, i us ho dic com una sentència, mireu-me a la cara!

Mai a la vida passeu pel costat de qualsevol persona sense un somriure

No hi ha ningú al món que no la mereixi

Feu-li la vida més fàcil, mireu-me!

A cada ésser viu que habiti la terra

Mai se us oblidi que al món hi ha guerra

Per passar de llarg sense glòria ni pena davant un home

I no preguntar-nos quin somni l'inquieta

Quina història l'empeny,

Quina pena l'envolta,

Quina por li para,

Quina mare ho va tenir,

Quina abraçada li falta,

Quina ràbia li ronda,

Quina enveja ho captura…

Mai, i els dic faltant-me forces,

Si el món es para,

Us quedeu asseguts veient la manera que un altre l'empenyi

Remangueu-vos l'ànima,

Sigueu palanca i roda,

Tireu de la vida vostra i de qui sigui,

Que us falti camí,

Perdeu la baralla contra els nans

No sigueu els primers,

Que us guanyin els homes que no tenen cames

No ho sabeu tot,

Deixeu que contestin els que menys sàpiguen

Les mans ben grans,

Les portes obertes,

Amplada les abraçades, fora les fronteres

Parleu un idioma clar, que s'entengui

Si estrenyeu la mà, feu-ho amb força

Mirant als ulls,

Deixant una empremta

Presteu la vostra vida,

Regaleu-la sencera

Que a ningú no li falti ni una gota d'ella

Canteu!

Que cantant la vida és més bella

I mai, us parlo des d'on neixi

L'últim bufa de vida que tingui,

Mai una fugida,

Per molts que siguin…

 

Magdalena S. Blesa

Escriptora