»La vida et desil·lusiona perquè deixis de viure d'il·lusions i vegis la realitat. La vida et destrueix tot allò superflu, fins que queda només allò important. La vida no et deixa en pau, perquè deixis de barallar-te, i acceptis tot el que és. La vida et retira el que tens, fins que deixes de queixar-te i agraeixes. La vida t'envia persones conflictives perquè sans i deixis de reflectir fora allò que tens endins.
La vida deixa que caiguis una vegada i una altra, fins que et decideixes a aprendre la lliçó. La vida et treu del camí i et presenta cruïlles, fins que deixes de voler controlar i flueixes com a riu. La vida et posa enemics pel camí, fins que deixes de “reaccionar”. La vida t'espanta i sobresalta totes les vegades que siguin necessàries, fins que perds la por i recobris la teva fe.
La vida et treu l'amor veritable, no t'ho concedeix ni permet, fins que deixes d'intentar comprar-lo amb baratetes.
La vida t'allunya de les persones que estimes, fins que comprens que no som aquest cos, sinó l'ànima que conté. La vida riu de tu tantes vegades, fins que deixes de prendre't tot tan de debò i rius de tu mateix. La vida et trenca i et fa fallida en tantes parts com siguin necessàries perquè hi penetri la llum.
La vida t'enfronta amb rebels, fins que deixes de mirar de controlar. La vida et repeteix el mateix missatge, fins i tot amb crits i bufetades, fins que finalment escoltes. La vida t'envia rajos i tempestes, perquè despertis. La vida t'humilia i derrota una vegada i una altra fins que decideixes deixar morir el teu EGO. La vida et nega els béns i la grandesa fins que deixes de voler béns i grandesa i comences a servir. La vida et talla les ales i et poda les arrels, fins que no necessites ni ales ni arrels, sinó només desaparèixer en les formes i volar des de l'Ésser. La vida et nega els miracles fins que comprens que tot és un miracle. La vida t'escurça el temps, perquè t'afanyis a aprendre a viure. La vida et ridiculitza fins que et tornes res, fins que no et fas ningú, i així et converteixes en tot.
La vida no et dóna allò que vols, sinó allò que necessites per evolucionar. La vida et fa mal, et fereix, et turmenta, fins que deixes els teus capricis i enrabiades i agraeixes respirar. La vida t'amaga els tresors, fins que emprens el viatge, fins que surts a buscar-los. La vida t'escurça, et poda, et treu, et trenca, et desil·lusiona, t'esquerda, et trenca… fins que només en tu queda AMOR.”