La metodologia ABA no és màgia, és treball estructurat, diari i molt pautat a cadascun dels entorns del nen. Quan parlem d'impacte a la vida del nen, hem de tenir en compte tots els processos en totes les modalitats d'intel·ligència que ens trobem, adaptats a totes les habilitats cognitives que el nen ha de desenvolupar per ser autònom i feliç a un futur tan proper com sigui possible. És a dir, veure indicadors de progrés en el menor temps possible.
Posem l'exemple que una persona intenta aprendre anglès durant 45 minuts una hora a la setmana.
Creiem sincerament que aquesta persona aprendrà anglès
duna manera funcional, oral i escrita?
I si a això se li afegeix que hi ha un trastorn o
un dèficit daprenentatge en aquesta persona?
Per a l'aprenentatge de qualsevol idioma cal el que s'anomena una immersió lingüística, i això suposa una exposició mínima a aquest idioma d'unes 20 hores setmanals.
LA INTENSITAT
La necessitat d'aplicar programes intensius dintervenció en aquests nens que a més presenten dificultats evolutives directament relacionades amb laprenentatge de totes aquestes habilitats, confirmem que els programes puntuals no poden produir canvis significatius per una manca simple d'exposició a l'aprenentatge d'aquestes habilitats o destreses que impliquen aquesta evolució.
LA MOTIVACIÓ
Un altre aspecte directament lligat amb la intensitat en la intervenció és el tema de la motivació. Si establim un programa que determina una gran exposició a la intervenció durant un llarg període de temps diàriament és importantíssim que el nen estigui immers en un marc de gaudi, que faci que aquest aprenentatge sigui natural, no només positiu sinó amb emoció.
Sense intensitat, un programa amb rigor evolutiu i emoció en l'aprenentatge no aconseguirem tirar endavant cap programa intensiu terapèutic que porti els nostres infants a un aprenentatge que es mantingui a mitjà llarg termini i marqui un abans i un després en la seva evolució.
Cristina Oroz Baix