El trastorn específic del llenguatge, TEL (Specific Language Impairment, SLI) és un trastorn greu i durador que retarda l'adquisició del llenguatge en nens que no tenen pèrdua d'audició ni cap altra causa de retard en el seu desenvolupament i que es prolonga durant la infància i l'adolescència, i poden deixar algunes seqüeles a l'edat adulta. Aquest també és conegut com a trastorn del desenvolupament del llenguatge, retard del llenguatge o disfàsia.
Actualment es desconeix la causa del TEL, però a la literatura del camp trobem articles que esmenten el component genètic, afirmant que del 50 al 70% dels nens amb aquestes dificultats tenen membres de la família amb el mateix trastorn.
El TEL és un trastorn heterogeni que es manifesta de diferents maneres, distingint-ne cadascuna. De tota manera, solem trobar algunes característiques que són comunes o similars entre els pacients:
- Tardava adquisició del llenguatge, obstruint la intel·ligibilitat, immaduresa en les formes sintàctiques, errors morfològics considerables que perduren en el temps.
- Retard en l'adquisició del llenguatge, presentant la possibilitat de desenvolupar les primeres paraules, que després podran desaparèixer, fins i tot els sons adquirits.
- Lèxic limitat.
- Presència de conductes disruptives per compensar-ne les dificultats.
- Si la comprensió del discurs està afectada, el quadre conductual pot ser més complex.
- Evolució, en funció de la gravetat. Normalment perduren en el temps els problemes en coherència i cohesió del discurs, les dificultats conversacionals i, de vegades, la seva conducta.
Com hem observat, si el TEL afecta la comprensió i l'expressió, afectarà la lectoescriptura i, en conseqüència, l'aprenentatge. Per això, si no es tracta en el moment oportú, podrà afectar el rendiment escolar i l'autoestima. D'aquesta manera, el diagnòstic primerenc i la intervenció precoç són fonamentals per consolidar les bases del tractament.
El tractament s'haurà de centrar en els aspectes següents:
- Atenció logopèdica:
- Intervenció lexico-semàntica, morfo-sintàctica, narrativa, fonològica i en la lectura.
- Atenció psicològica:
- Atenció i escolta, velocitat de processament, planificació, funcions executives, memòria de treball, flexibilitat cognitiva i fluïdesa verbal.
- Atenció familiar:
- Orientació i suport emocional, entrenament de la família com a autor per aconseguir l'èxit del tractament i la coordinació entre els diferents entorns del nen.
MARIONA ALSEDÀ FLORENSA