Un estudi en què ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha demostrat que una regió del cervell humà, coneguda com gir dentat, produeix noves neurones fins a la novena dècada de vida en aquelles persones que no pateixen cap malaltia neurològica; mentre que aquest mecanisme, anomenat neurogènesi hipocampal adulta, es troba malmès en pacients amb malaltia d'Alzheimer.
\»Malgrat produir-se una lleugera reducció en la quantitat de neurones generades durant el envelliment, un gran nombre d'aquestes neurones encara és present en el gir dentat d'individus que no pateixen cap malaltia neurològica almenys fins als 87 anys d'edat”, explica la coordinadora de l'estudi Maria Llorens-Martín, investigadora al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (centre mixt del CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid).
Els resultats, que han estat publicats a la revista \'Nature Medicine\', són transcendents perquè el naixement de noves neurones al cervell humà adult posseeix una gran importància per a la medicina moderna, ja que aquest tipus especial de neurones generat a l'hipocamp participa en l'adquisició de nous records i en l'aprenentatge en ratolins.
Resultats contradictoris
Resultats recents han tornat a obrir el debat en aquest camp en no detectar la presència d'aquestes cèl·lules al cervell humà. Aquest treball analitza en profunditat les causes de la obtenció de possibles resultats contradictoris trobats per diferents grups de recerca.
L'estudi també analitza de manera comparada el procós de neurogènesi hipocampal adulta en un grup de 13 individus sans i 45pacients de la malaltia d'Alzheimer. Els autors han descobert que el nombre de noves neurones disminueix de manera dràstica als estadis inicials de la malaltia per continuar decreixent progressivament a mesura que avança la malaltia. A més, aquestes cèl·lules troben problemes en diferents etapes del procés maduratiu de les neurones.
Com a conseqüència d'aquest bloqueig, el nombre de neurones generades que finalment aconseguix la maduració total és molt menor en aquests pacients. \»Aquestes troballes tenen una gran importància a l'estudi de les malalties neurodegeneratives i concretament a l'estudi de la malaltia d'Alzheimer\», afegeix.
En aquest sentit, la detecció precoç d'una disminució a la generació de noves neurones podria ser un marcador d'hora de la malaltia. D'altra banda, afegeix, "si fos possible incrementar el naixement i maduració de les noves neurones d'una manera similar a com es fa als ratolins de laboratori, podrien obrir-se noves possibilitats terapèutiques que podrien ser útils per pal·liar o alentir l'avenç d'aquesta malaltia", afirma.
Aquest estudi és el resultat de la col·laboració d'investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, el CSIC, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (Ciberned), la Fundació CIEN i la Universitat Europea de Madrid.
Desenvolupament de la investigació
L'estudi demostra que els tractaments químics als que és necessari sotmetre les mostres de teixit cerebral humà per a la seva posterior estudi afecten de manera crítica la detecció de la presència de les neurones immadures. Els investigadors van demostrar que, després de sotmetre mostres obtingudes dels mateixos subjectes a diferents tractaments químics, s'observaven números de cèl·lules molt diferents.
A més, quan aquests tractaments eren més agressius o prolongats en el temps, el senyal emès per les noves neurones desapareixia completament. \»El nostre treball identifica una combinació de mètodes que permet visualitzar el naixement de noves neurones al gir dentat humà adult. Aquesta metodologia ens ha permès conèixer, per primera vegada, dades úniques sobre la maduració de les noves neurones generades en aquesta regió del cervell”, assenyala.
Així, continua, hem pogut estudiar en profunditat les etapes que travessen les noves neurones abans de madurar totalment, quines proteïnes sintetitzen, i com van canviant de forma i de posició dins el gir dentat. Aquest procés de maduració comparteix diverses característiques amb les descrites en altres espècies de mamífers”, afegeix Llorens-Martín.
Article extret Font: Redacció Mèdica