Continuem per on el deixem a l'anterior post del bloc, amb el títol: Com puc ajudar el meu nen a comunicar-se i aprendre des de casa? Mètode VICÓ però ara entrarem a una part més pràctica on us presentarem algunes idees i alguns principis bàsics, que els professionals tenim en compte quan elaborem una programació, unes activitats per aconseguir una habilitat en concret, amb la base psicològica, individualitzada i tot això, ens donarà les pautes correctes per ser reeixits en el nostre nen en concret.
Totes les propostes tenen a veure amb un marc de joc, i això significa que ho tenen a veure com a tal, no podem forçar una situació, no podem estar sempre asseguts a la cadira i davant del paper… Hem de variar, hem de llançar-nos a terra, al bany, al saló, sota la manta… Tot això és el que un nen entén com a joc, i al enriquir-vos d'aquesta varietat us estem fent ser un nen adaptable, que s'emmotlla a una realitat canviant que és el nostre dia a dia. Així que deixar una banda aquesta perspectiva dadult i pensar com un nen per programar aquestes activitats. Hem de pensar com ens agradaria a nosaltres que ens les dissenyaran si fóssim un nen de 3 anys.
Per on hem de començar?
El primer que hem de fer per treballar des d'aquesta perspectiva de joc i divertir-nos. És alliberar estrès i ansietat sinó perquè estem parlant de motivació, o només és una paraula que aconsegueix omplir-nos la boca, l'hem de cercar. Hem de buscar aquesta il·lusió, aquesta emoció que senten els nens quan juguen i en això crec que tots estem desentrenats. Així que crec que hem de fer un bon exercici en tornar a asseure aquestes bases el joc de veritat, entrant amb dinàmiques d'alliberament d'estrès i que ajuden a treure aquest component de serietat que de vegades, ens acompanya quan volem ajudar els nostres nens, aquesta responsabilitat que ens pesa i acaba pesant els nostres nens.
A més us asseguro que si provoquem tots els jocs de psicomotricitat gruixuda com equilibris, desequilibris, enfilar-se controlant el nostre cos. Ens portarà a controlar el nostre cos contra la veiem del nostre llenguatge. És a dir, una bona psicomotricitat gruixuda facilita el llenguatge perquè al final els nostres òrgans emissor del llenguatge és el cos.
Així doncs hem de començar per psicomotricitat gruixuda i acabarem, encara que la feina és infinit per la psicomotricitat fina. A més, arriba a altres capes fisiològiques i encara té més relació amb el control orofacial de tots els òrgans responsables del llenguatge, afegint que totes les activitats d'integració sensorial que redueixen aquesta ansietat, aquest estrès i tornen a assentar les bases d'aquesta il·lusió que intentem fomentar des dels inicis de les activitats.
Apunteu aquests consells.
Intentar no anar gaire lluny del quotidià. Això suposarà que tindrem més oportunitats de generalitzar, cercant activitats diàries, que fem amb més intensitat i freqüència i que donin al nen més oportunitat d'experimentar i tenir experiència, i arribar a aquesta profunditat de l'aprenentatge, que necessitem per exercir realment un impacte. Buscar rutines, enriquir-les i convertir-les en aprenentatge.
Si voleu èxits buscar també, a banda de activitats naturals, activitats naturalistes, de manera que tenim a mà perquè això tornarà a dilatar aquest procés de generalització i ara nens més observadors, associaran més arribaran a categoritzar molt abans ia establir aquests links que necessita l'aprenentatge per potenciar-se a totes les àrees del nen.
Quan es parlava d'associació, també se sol anomenar aparellament i finalment en darrera instància i més desenvolupat seria l'agrupació. És a dir, primer associo que una pera és igual que una pera, després va aparellar la pera amb la pera, la poma amb la poma i l'ànec amb l'ànec… Finalment, per dilatar aquesta atenció i fer-la concentració, aconsegueixo agrupar a la mateixa demanda la pera, la poma i l'ànec. Són els tres processos on demostro el que sé i consolido els meus aprenentatges. Si fem aquests processos a través d'unitats 3D, seran molt més fàcils que quan introduïm les unitats 2D, és a dir a través de fotos.
Segur que heu sentit a parlar de praxis. Aquestes són tots els moviments que fa la boca, la llengua, les dents, els galtes, la gola… per desenvolupar llenguatge naturalment. La primera estratègia per intentar treballar praxis sense treballar-les, és fer que els nostres nens de tant en tant mengin el més sòlid que puguem, com per exemple: pans durs, ens taquem la boca i els llavis de formatge i ens posem davant d'un mirall a veure qui li treuen abans, fem un massatge amb un raspall de dents a totes les àrees de la boca. llenguatge nivell cerebral.
Quan es parlava d'activitats naturals, no podem deixar mai les pròpies d'autonomia. Si vosaltres esteu buscant comunicació i llenguatge, us heu d'assegurar que teniu un nen autònom. Això és un nen estimulat, desenvolupat però més gruixut al més fi.
Hi ha un tema imprescindible en el desenvolupament dels nens i generalment sol ser els animals. En el mètode els animals tenen un gran protagonisme. I a més són colorits, són atractius i els seus moviments són ben diferents dels dels humans. Intentar agafar aquest recurs perquè a més en haver-hi tal varietat d'animals generalment, podem trobar-ne alguns que siguin els seus favorits. Podem donar-nos suport aquí per treballar sons d'animals, accions dels animals, que al seu entorn, el contacte amb els animals també ajuda moltíssims nens. No us oblideu d'estar atents, que segur que hi ha un animal de preferència amagat per algun lloc.
Jugar a parlar. El fet de poder tenir un element extern com un telèfon, un got, un micròfon… potència de manera increïble tot el procés verbal. Pot ser que al principi, només siguin algunes vocalitzacions, però entren jocs d'imitació, de torns i nosaltres amb el nostre model, podem potenciar aquest torn verbal i treure'n els primers sons. Amb un raspall, amb una maraca… podem establir aquest joc verbal de mica en mica i poder arrencar-li els seus primers sons o els seus moviments amb la boca, gairebé com que fos màgic.
Un altre aspecte molt interessant és el tema dels ninots, tant en 3D com en 2D,. Fins i tot podem fer unes titelles amb fotos plastificades dels membres de la família per poder jugar amb ells establir diàlegs i accions quotidianes de casa.
Estem parlant del joc simbòlic. Arribar al desenvolupament del joc simbòlic, suposa desenvolupar la imaginació, treballar situacions que no hi són, sinó que les he de ficar dins del meu cap. Aspectes com la improvisació, la generació d'una història, d'un diàleg d'unes accions, d'un efecte conseqüència, i una resposta estímul què són processos naturals però que no tots els nens amb dificultats de comunicació desenvolupen de manera natural.
Últims apunts
Finalment, anirem a la modalitat de treball més complexa. Hem parlat abans de l'objecte físic i tangible amb volum i del 2D, què són imatges en format paper. Ara bé deixem, que el darrer treball podria ser el format llibre.
No tots els nens tenen desenvolupat aquesta habilitat de suportar la lectura. Fins i tot d'altres, d'aprendre a mirar un llibre, d'interessar-se per un llibre… Però us asseguro si aconseguiu aquesta habilitat, podreu tenir un ventall increïble de desenvolupament en els vostres petits.
Una estratègia que jo personalment utilitzo molt en sessió, és fer els seus llibres amb per exemple amb fotos de la família, de les seves coses favorites, d'ell mateix fent coses, dels seus éssers estimats fent-ne d'altres, dels seus menjars favorits, de la seva habitació o espais de la casa… Teniu un recurs infinit, que no heu de subestimar i que possiblement us donarà un poder d'aprenentatge i moltíssim més gran i que transversalment us portarà unes habilitats.
Mai no podem deixar de banda el treball emocional, i gairebé jo dedicaria un llibre només per això. Quan un nen és més conscient del seu estat emocional és més capaç de controlar-lo, de manejar-lo i no deixar que se'l dispari. Però per això cal donar-li eines i cal treballar-ho quan està serè en aquests moments. Per exemple de lectura, poder fer un material de fotografies de coses que no li agrada, de coses que li encanten, emocions en els seus éssers estimats, germans, avis… També és un material molt potent i que ens ajuda molt al maneig conductual, que durem a terme la resta de la nostra vida amb el nostre petit.
Com veieu estem fent treball treball treball, així que intenteu fer totes les activitats molt breu i potenciar tot l'exterior, el moviment donar lloc a molts breaks espais d'estimulació. Menys és més, on és millor treballar moltes vegades una cosa molt concreta i molt breu. I així us assegureu que l'aprenentatge té lloc i se sedimenta, i el que és més important estarà preparat després per a un altre nou aprenentatge.
No tingueu por d'ajudar-los sempre, de donar-los ajuda visual, física, emocional i sobretot, estructurant aquest pas a pas què és eficaç per al vostre nen. Als nens els ajudem sempre des del principi i de mica en mica anem retirant l'ajuda, fins que aconsegueixen fer-ho sol. I aquí entra un altre aspecte és súper important que és el ritme del nen. No podem estar comparant eternament el nostre nen amb els altres, fins i tot si els altres també tenen dificultats, hi ha unes àrees on és molt capaç, d'altres que encara ha de millorar i d'altres que potser encara no han tret el cap. Però si no tenim en compte el ritme del nostre nen, arribarem al procés de la frustració i això impedirà que treballem i que aconseguim avenços amb els nostres nens. Intenteu fer una dues tres coses alhora de diferents modalitats i prendre's és prou temps perquè les desenvolupi, sense córrer, sense pressa, donant temps d'exposició i de desenvolupament.
I premiar és molt important sinó essencial. El nostre nen necessita aquesta motivació externa sempre acompanyada amb alguna interna, una aprovació social, afecte, una abraçada… fins que a poc a poc aquestes motivacions més naturals tenyides amb la mateixa eficàcia que una xocolata, un caramel o alguna cosa molt més material, però això també és un treball a mitjà i llarg termini en els nostres nens la motivació pel fet de fer bé les coses no és prou.
Esperem que tots aquests consells us ajudin a l'hora d'utilitzar la nostra eina a casa, d'utilitzar el Mètode VICÓ. Com sempre, us convidem a que ens seguiu a les nostres xarxes socials perquè no us perdeu cap novetat on també, podeu conèixer famílies en la mateixa situació.