El llenguatge no només descriu la realitat, sinó que, a més, és capaç de crear-la.
(Alonso Puig, M.)
Quan parlem d'un nen no verbal entenem que pot ser un nen que emet sons, fins i tot que digui unes paraules mínimes, però en què no hi ha la funcionalitat del seu llenguatge. Podem fins i tot dir que no és espontània i encara menys social, pel que fa a l'ús de paraules per demanar, comunicar-se, demanar atenció, respondre preguntes o tenir una conversa. Aquest escenari no és res més que la punta d'un gran iceberg, una realitat on sota d'ella ens trobem amb problemes de integració sensorial, de comunicació i, finalment, de salut emocional.
Sabem que els aspectes sensorials afecten la comunicació, però també la conducta, l'atenció i la percepció del món que té el nen no verbal. Òbviament, aquesta situació afecta les emocions del nen i del seu entorn.
Quines característiques té un nen no verbal?
Generalment, ens trobem amb nens que no només tenen dificultats verbals, sinó també de contacte ocular, de motivació per fer les coses, interessos restringits i absència datenció. També sabem que costa molt que aparegui el joc simbòlic, és a dir, imaginar o simular la situació d'un joc, com ara donar menjar a un peluix o posar a dormir una nina.
Podem observar també la presència de estereotípies: moviments, postures o veus repetitives o ritualitzades sense una finalitat determinada. Van des dels moviments més simples fins als més complexos: el balanceig del cos, aletejos, aplaudiments, fregar mans, fer saltets, caminar de puntetes, caminar seguint un patró, girar objectes…
Pot ser que els vostres nens tinguin una o més d'aquestes característiques. Aquests senyals ens diuen que hem d'actuar ràpid perquè l'atenció primerenca és allò que ens donarà l'èxit en el futur, ajudant els nostres fills com més aviat millor.
La família i el treball en contexts naturals en el nen no verbal
La família no és una cosa important, ho és tot
En els nens no verbals, la formació de la família és el primer pas, fins i tot abans que la feina amb el nen. En empoderar la família amb un coneixement específic, n'augmentem el nivell de confiança i, per tant, se'n redueix l'ansietat, aconseguint un canvi d'actitud molt positiu i incentivador. En aquest sentit, l‟enfocament en el canvi parteix d‟un treball en contextos naturals amb una involucració plena de la família, dels equips de teràpia, de l‟entorn escolar i, en suma, de tot el que envolta la vida del nen.
Treballar en contextos naturals i formar la família ens permet que la feina amb el nen s'estengui en la totalitat del temps i que treballem les situacions allà on es donen. Podem treballar al laboratori una situació mil vegades fins aconseguir-la, però quan la durem a terme en un context natural no som capaços de replicar allò que en un entorn controlat tan bé ens sortia. O senzillament, hi havia factors que no contemplem abans.
El desafiament més gran en la intervenció en nens no verbals és ser capaços d'evolucionar per adaptar-nos a cada context natural. No hi ha fórmules màgiques, hi ha passió, il·lusió, creativitat, afecte, molt d'estudi i, sobretot, creure sempre en la capacitat d'aquests infants. I creure en alguna cosa, generalment ho converteix en possible.
Això no vol dir que la família sigui “El terapeuta del nen no verbal”, sinó que té prou coneixements per poder afrontar adequadament les situacions del dia a dia i que la interacció amb els professionals serà sempre més rica i fluida.
Aquesta formació de la família és una cosa que fomentem des de les nostres arrels al Mètode VICON. El començament de qualsevol Programa d'Intervenció es basa en les activitats de la vida diària, enfocat a donar autonomia al nen. Enfortir la independència del nen i la seva capacitat en l'exercici del dia a dia són el nostre primer objectiu i haurien de ser també el de les famílies. Aquesta independència s'ha de donar tant en activitats bàsiques com en instrumentals, educatives, de joc, de gestió del temps o d'interacció social. Aquestes són les que augmenten la confiança en el nen i empenyen el desenvolupament global. Per això, es dissenya un programa per augmentar la comunicació funcional del nen que consta de 3 punts:
- Que el nen entengui de manera eficaç què se n'espera
- Que sàpiga que els altres comprenen les seves peticions
- Que la seva interacció amb tot el que passa al voltant sigui eficaç
Jugar, jugar, jugar
Jugar no és un descans de l'aprenentatge, és un aprenentatge interminable, encantador, profund, atractiu i pràctic perquè és la porta al cor del nen (Gowmon, V.)
Totes les propostes per estimular el llenguatge en el nen no verbal que trobareu als successius posts del bloc, vull que us les preneu de la manera més lúdica possible. Sé que el camí cap al llenguatge és complicat i, com a pares, ens produeix un estrès increïble veure que passen els dies i que no aconseguim això tan necessari que fa que els nostres fills s'encarin al món ia la vida de manera molt diferent.
Totes les meves propostes estan encaminades a aconseguir-ho. Però moltes vegades no és la meta sinó la manera com caminem el que marca la diferència cap al que aconseguirem, i aquesta forma de caminar ha d'estar liderada per la diversió, no hi ha cap altra manera. Així que heu de trobar la manera d'adaptar totes aquestes idees que trobareu en els successius posts del bloc perquè siguin atractives per als vostres fills; perquè si no aconseguiu enganxar-los possiblement no serveixin de res.
Així prego que aparteu tota la part ansiosa que comporta serietat, exigència i demandes constants i que feu l'exercici de posar-vos al costat del vostre fill. Acompanyant-lo amb els ulls ben oberts i recollint tot allò que ens dóna. Tenint aquestes idees al cap però sense oblidar que el camí i la forma ens la marcarà ell o ella i que no n'hi ha cap altra sinó a través del joc i el gaudi, la diversió i les emocions. No només ajudarà els vostres nens sinó que us ajudarà a vosaltres amb un posicionament molt més efectiu.